Libro 13:  "Mi escuela sabe a naranja"
               
      Estar y ser en la escuela infantil
 

 

Breve Sinopsi:

La meua opció està clarament definida. Vull una escola que done pas a l'escolta, la relació, el plaer, l'aprenentatge i els afectes que comporta la vida de cada dia. És d'aquesta escola de la que parlaré ací. I ho faré, senzillament, des de mi. Des de la meua experiència com a alumna, com a mestra, com a mare, com a persona. També des de la meua formació, la meua reflexió, la meua intuïció i el meu pis de sota afectiu. M'agradaria aportar unes quantes pinzellades de vivències i reflexions compartides per a recórrer uns camins que puguen ser-nos més oberts i saludables. Uns camins en què espere que podem gaudir en veure, a manera de xicotetes pedres lluents, com brilla la quotidianitat.
 

  
  
.

 
     
   Edita:
  GRAÓ

  Francesc Tàrrega, 32-34

  08027 - BARCELONA
  Col·lecció:  
  
Biblioteca d'Infantil
  Sèrie
  D
idàctica / Disseny i
  desenvolupament curricular
  Pròleg
  HildaWeissmann
 
ISBN
 
978-84-7827-520-5
 
  Edició:
 
2007
  Reimpressió:
  2008
 
2009
  2010
  2012
 
2013
  2014
  2015
  2016
 
     
  Portada:
 
Alumnes de la
  classe dels Elefants
  curs 2007-2008
  Escola I. Aire Lliure
  d'Alacant
  Fotografia: 
  Reme Picó
  Pàgines:
 
196
  Llengua:  
  Castell
à
 

 

 

 

 

Crítiques especialitzades:

XAVIER GIMENO. GUIX d'Infantil. Barcelona, setembre-octubre 2008 , núm. 45.

Obra referenciada tal como els cànons acadèmics requereixen. Penso, però, que no és aquesta la referència que he de fer de l’obra aquí. La referència que n’he de fer i que en vull fer parla de la necessitat de les mestres i els mestres d’educació infantil que s’escampen més enllà de les seves aules amb narratives de la seva experiència professional. La autora fa molts anys que es dedica a això, molts, contaminant companyes i companys de diferents etapes amb la seva visió entusiasta de la professió docent. Una visió que té com a centre de la seva actuació la INFÀNCIA I LA SEVA CULTURA. No és un error tipogràfic quan poso INFÀNCIA I LA SEVA CULTURA en lletres grans. Això és el que de nou fa amb aquest llibre: posar l’EDUCACIÓ INFANTIL en lletres majúscules.

Primer premi del Ministeri d’Educació i Ciència a la millor obra teòrica i d’investigació científica de l’any 2008. Parlem d’una recopilació de narratives escolars on la teoria s’escampa per les mans, els dits, els bolígrafs i els llapis amb els quals escriu na Mari Carmen. “En cada gest d’un mestre hi ha una teoria”, diu Philippe Meireu. En cada pàgina del llibre hi ha una teoria. Llegint-lo, podem fer-les nostres. Una investigació científica emergent del propi camp, com els millors etnògrafs de tots els temps. Llegint-lo, podem aprendre maneres de desenvolupar una educació vinculada a la investigació como a frontissa de la mateixa porta que permeti els INFANTS es puguin obrir al món. Gràcies Mari Carmen.

                                                                                                          

ANA-LUISA RAMÍREZ la web d'ASMI abril 2008
ASMI és la Filial Espanyola de la WAIMH (World Association for Infant Mental Health)


PER UNA ESCOLA SALUDABLE COM UNA… TARONJA

"La nostra sòcia i companya d'ASMI Mari Carmen Díez Navarro, ha estat guardonada amb el Premi Aula al millor Llibre d'Educació i de Divulgació Educativa de 2008.

El premi va ser concedit per unanimitat dels membres del Jurat a la seua obra "La meua escola sap a taronja" publicada per l'Editorial Graó.

Mari Carmen Díez aguaita entre les pàgines del seu llibre en un passeig inquiet ple de curiositat, sorpresa, emocions, vivències, reflexions, desitjos… I sempre de la mà d'un cor de xiquets que camina amb ella embastant paraules de pàgina en pàgina.

Una escola saludable com una taronja: saborosa, lluenta, aromàtica; requereix que els seus "fruits" es deixen créixer i madurar al seu aire (lliure). Així, conjugant sucs i jocs entre el complex entramat del brancatge, s’acaba component la paraula "nosaltres" des de les més variades individualitats, des d'eixe mar de foquets taronges.

"Un col·legi és per a jugar bé" – Afirma amb contundència des d'aquestes pàgines un xiquet de 5 anys; ¡ull!, no per a jugar a la babalà de qualsevol manera, sinó per a jugar BÉ.

"Si un xicot de 16 anys pensa poc – Aclareix un altre dels alumnes de Mari Carmen –, el cervell deixa de créixer-li, i el cos potser també, i es queda nano."

Ho intueixen molt clarament i, des d'eixe pis de baix emocional a què l'autora ens remetia en el seu llibre anterior, saben que a l’escola se’n va per a créixer disfrutant i per a disfrutar creixent. I continuen matisant: "Un col·legi és per a aprendre d’animals , bestioles, dinosaures, futbol, búfals, castells, ossos, arbres, dents, lletres, cos humà, elefants, dofins, bebès, tenis, esports, pirates… Perquè del que es vol aprendre, s’aprèn."

Del que es vol aprendre, del que s’estima aprendre és, efectivament, d’allò que s’aprèn.

Enhorabona, Mari Carmen i gràcies per este sucós passeig ple d’experiència, d’humanitat i dels sempre generosos i necessaris dubtes."