VIU I BEN VIU:
Aquesta secció té com objectiu allotjar coses del sentir i del pensar: les meues poesies, assaigs, apuntaments, notes, treballs, etc. I intente restablir-lo a sovint.
  

   Juny 2021

 Previndre des de l'escola infantil

 


L'escola infantil és un centre educatiu que escolaritza xiquets d'edats primerenques i, per tant, és un dels llocs en els quals habitualment se solen detectar les dificultats o deteniments que indiquen alguna problemàtica en l'adequada evolució dels xiquets i xiquetes La consulta del pediatre és un altre d'ells. A vegades els mestres observem que algun dels nostres alumnes no aconsegueix adaptar-se a l'escola, o seguir el ritme dels seus companys, ja siga en l'aprenentatge, en les relacions amb els altres, en la tolerància a la frustració, en els hàbits quotidians: menjar, somni, control d'esfínters. O bé veiem que té comportaments que no són concordes a la seua edat, pors excessives, conductes agressives, moviments desmesurats, passivitats, absències, apatia, tristesa...

En aquests casos convé dedicar un temps a realitzar una observació més exhaustiva, demanar opinió a altres mestres del centre, i fer una entrevista amb els pares del xiquet per a contrastar les mirades sobre allò que el xiquet fa a casa i a l'escola i per a intentar formular alguna hipòtesi útil sobre les dificultats que hi ha, les seues possibles causes i la manera d'abordar-les de cara a la seua resolució. Després es desplegaran les estratègies que presumiblement contribuiran a ajudar el xiquet a eixir de la seua problemàtica, es donarà un marge de temps i es farà un seguiment per a veure si s'aconsegueixen o no els resultats pretesos. En notar el xiquet l'interès i la demanda dels seus pares i mestres, a més d'alguns canvis d'actitud que es desprenen de la presa de consciència de les seues dificultats, pot ser que hi haja millores. No obstant això, a vegades no és així. I llavors, davant no saber què li passa al xiquet, o com ajudar-lo, és quan es planteja fer una derivació a un especialista.

Enviar des de l'escola infantil a un xiquet al psicòleg és una possibilitat d'ajuda que sol donar bons resultats, ja que en les primeres edats el xiquet és encara molt mal·leable i la seua personalitat no ha acabat de consolidar-se, per la qual cosa els canvis que poden donar-se són més senzills d'aconseguir. Però la decisió d'anar al psicòleg ha de ser presa pels pares, la qual cosa indicarà que coneixen el problema, que ja han intentat solucionar-lo, però que consideren que necessiten orientació. Cal entendre que aquesta demanda d'ajuda perquè el fill millore és una decisió costosa, ja que socialment no està massa bé vista. Per a algunes persones anar al psicòleg sona a trastorn mental, a uns altres els sona a màgia, a uns altres a dependència...

Existeixen altres opcions també, com intentar arreglar el problema a base de disciplina o ensinistrament, o esperar que el temps canvie les coses, confiant que el xiquet madure i supere les dificultats amb ajuda de la família, o a partir dels seus propis recursos. I en alguns casos lleus és possible que siga així, però en uns altres no. Discriminar si la problemàtica que mostra el xiquet és o no greu és una cosa difícil per a qualsevol professional, però mirar cap a un altre costat ignorant que alguna cosa ocórre, de vegades deixa al xiquet en una posició de risc.

Per posar alguns exemples clarificadors. Si la mestra nota que un dels seus alumnes es mostra nerviós, molt mogut, inquiet, o distret, això pot deure's a múltiples causes, i sol ser cosa de posar-se a esbrinar, de comentar amb la família el comportament, de contenir al xiquet i d'esperar els possibles canvis. Pot necessitar ajuda externa o no necessitar-la.

Però quan la mestra alerta als pares perquè el seu xiquet de dos anys no atén quan se li parla, no mira a qui li ofereixen coses, no juga, no comença a dir alguna parauleta, o perquè es passa l'estona mirant-se a l'espill, caminant de puntetes, "aletejant" amb els braços, mirant al cel, i semblant estar desconnectat del món exterior i ficat en una bambolla de la qual no eix ni amb músiques, ni amb joguets, ni amb la veu o l'afecte dels altres, corre pressa la intervenció d'un especialista, abans que aquesta manera d’estar s’instal.le i romanga.

És important escoltar atentament el que els xiquets ens volen dir amb els seus comportaments. És important deixar a un costat els prejudicis i estar pendents de les necessitats dels xiquets. I si cal anar… doncs es va.